Acaba la Setmana Santa, pròleg de la temporada turística, i és moment de fer balanços. Als municipis turístics ens agrada quantificar-ho tot: els dies i nits que passen els visitants als nostres establiments turístics, els diners que gasten, els mitjans de transport que han utilitzat per arribar a la destinació, els llocs que visiten, el que mengen, el que beuen o el que respiren. A mi, en concret, m’apassionen els contrastos del perfil del turista. Aquests dies he fet la meva investigació particular.
He classificat els visitants en tres grups: famílies franceses i de l’àrea metropolitana de Barcelona, jueus i joves esportistes que participen en algun dels centenars de milers de tornejos internacionals que s’organitzen per Setmana Santa.
Els del primer grup se’ls distingeix per la llengua en el cas dels francesos i pel volum de les converses. El visitant que prové de l’àrea metropolitana de Barcelona crida quan parla. I és ben normal. És l’expressió de l’alliberament en la seva màxima esplendor. Als jueus se’ls identifica amb facilitat per les quipàs que porten al cap. I, finalment, als joves esportistes se’ls veu d’una hora lluny perquè van en grups nombrosos, vestits d’uniforme i emeten una mena de cançons tribals desentonades.
Ja ho veieu. Els contrastos del perfil del turista són molt interessants i, de ben segur, que nodririen un bon estudi sociològic. El que més em crida l’antenció, però, és veure famílies amb jerseis de llana i abrics fins els peus passejant al costat d’adolescents amb pantalons curts. «Venen de països on hi fa molt fred», podríem pensar. Però és que aquí estem a 15ºC. Collons, fa fresqueta encara. Per què penseu, si no, que aquests joves porten mitjons amb les xancletes? Un outfit que, mal ens pesi, no passa mai de moda. Això sí, preneu nota, aquesta temporada els mitjons es porten blancs i a tocar del genoll.
*Imatge destacada de SHVETS extreta de Pexels.com
Reply