Estic emocionada. Participaré en la meva primera competició de patinatge artístic fora de casa. Sí. Tinc un trofeu! El que fa especial aquesta competició és el fet que el club que l’organitza ha previst dues categories adreçades a les persones que fa anys que no patinen i ara ho han tornat a fer o que han començat a practicar aquest esport a l’edat adulta. És curiós perquè sovint ens estranyem quan sentim que una persona de més de vint-i-cinc anys es posa uns patins als peus i aprèn una coreografia. Que no fan maratons els avis de setanta anys? Doncs també es pot patinar amb més de trenta anys i amb més de quaranta i fins que el cos aguanti.
Sabeu, però, què m’ha cridat l’atenció del trofeu? El nom de les dues categories que s’han definit per a les persones adultes. Hi ha les opcions plata i or. No sé per què el primer que em va venir al cap quan ho vaig veure va ser la sèrie Las chicas de oro. Us imagineu la Blanche, la Dorothy, la Rose i la Sophia amb patins? Sort que els vuitanta d’ara són els trenta del temps que les bèsties parlaven. Això diuen, no?
L’edat no hauria de ser un obstacle per posar-se uns patins. De fet, no ho hauria de ser per res. I sí. Reconec que a mi també m’ha ballat pel cap la frase destructiva “ja ets massa gran per aquestes coses”. I una merda! Mentre sigui capaç de fer el canó sideways i l’àguila amb els peus en heel, que me quiten lo bailao’!
Plata, or, màster o veteranes, vuit patinadores ens hem inscrit a les categories per a “persones adultes” de la competició d’aquest cap de setmana. Crec que, tant si pugem al podi com si no, ja hem guanyat totes perquè, entre d’altres coses, avui podem dir amb el cap ben alt: “tinc un trofeu”.
*Imatge destacada de Laura Stanley extreta de Pexels.com
Reply