Visc en un dels municipis del sistema Ter-Llobregat, on s’ha decretat l’estat d’emergència en fase 1 per la sequera. No plou, les previsions meteorològiques dibuixen termòmetres a l’alça i sols als mapes, i no hi ha aigua a gran part de Catalunya. La realitat és, però, que el món fa molt temps que és ben sec.
Hi ha sequera d’ètica, d’igualtat, d’empatia, de dignitat i d’informació de qualitat. Els cervells també s’assequen i micos tocant timbals substitueixen el sentit comú, el coneixement, la capacitat de prendre decisions amb coherència i, en definitiva, qualsevol rastre d’intel·ligència, fins i tot l’artificial.
No hi ha aigua als embassaments ni a les relacions entre les persones. Hi ha sequera de contacte, de sentir, d’escoltar, d’estimar i de bon sexe (tal vegada les coses ens anirien molt millor). Tampoc ens queden llàgrimes perquè la insensibilitat ens seca i ens cega; ni gotes de suor perquè ja no sabem què és l’esforç.
I davant d’aquesta situació elaborem plans especials carregats de lletres però ben buits de contingut. I mentre no plou, fem veure que apliquem restriccions genèriques pensades per ments privilegiades més seques que el pantà de Sau a dia d’avui. Invocar tempestes amb la dansa de la pluja de l’antic Egipte seria més eficaç per sortir de l’emergència per sequera. I és que ja ho diuen que d’on no n’hi ha, no en pot rajar.
Tot és ben sec i ara tenim 200 litres per habitant i dia. No omplim banyeres ni piscines; reutilitzem l’aigua i tanquem l’aixeta; no reguem ni rentem el cotxe; i no ens dutxem als equipaments públics ni als gimnasos. I esperem que plogui; que plogui molt. Ara bé, ja pot caure el diluvi universal, però, que hi ha persones que continuaran ben seques de cos i d’ànima. Hi ha individus que no es mullen mai perquè són secs i cecs.
Imatge destacada de James Frid extreta de Pexels.com
Reply