Et lleves un divendres qualsevol a les sis del matí i et prepares, com sempre, un cafè abans d’anar a la feina. Estàs sola. És el teu moment. I tot és perfecte fins que aixeques la persiana de la cuina i trobes una cara gegant mal penjada al fanal de davant de casa. I mires a la dreta i n’hi ha una altra; i a l’esquerra, també; i amunt i avall i entres en xoc. Ha començat la campanya per a les eleccions municipals o, més ben dit, per a les ereccions municipals.
Durant quinze dies als carrers del teu poble o ciutat hi trobaràs papereres, bancs, jardineres i cartells amb la cara dels i les alcaldables. També tindràs l’oportunitat d’assistir a milers de milions d’actes polítics, on podràs menjar alguna coseta, i rebràs a casa els programes electorals de cada partit. Quina trempera! Alegria, que és primavera i tothom va ben calent.
La lluita se centra en mostrar qui ha sortit millor al cartell, quina propaganda electoral brilla més —n’hi ha que t’arriba a casa en format hidròfug i ignífug— o qui té la il·luminació més espectacular a l’acte de presentació de la candidatura. La imaginació dels equips de campanya no té límits i els candidats i candidates es disfressen, es despullen i ballen a TikTok. Tot plegat per aconseguir un vot més. En definitiva, les campanyes busquen ensenyar a la ciutadania qui la té més grossa.
Sabeu què passa amb aquesta trempera? Doncs que els que guanyen experimenten una escorreguda d’una magnitud similar a la del Mascle Cabró de l’Aquelarre de Cervera; i els que perden tindran mal d’ous durant els propers quatre anys amb tot el que això implica. Sigui com sigui, vull pensar que guanyar o perdre unes ereccions municipals no depèn de la grandària de res. Els votants no som tan imbècils, oi?
Imatge destacada d’Element5 Digital extreta de Pexels.com
Reply