Heu vist què ens pregunta Facebook just abans de compartir un contingut? Ens demana: “En què penses?” Facebook ja sap com ens diem, on vivim, la nostra edat (encara que la tingueu oculta, la xarxa social la sap), què i on hem estudiat, de què treballem, què ens agrada i qui són els nostres amics, però desconeix què pensem i per això ens ho pregunta. És pervers.
Es pot donar el cas que ningú et pregunti mai en què penses. I és clar, quan ho fa Facebook per tu és adrenalina per la vena. I com reacciones? Doncs exterioritzes tot allò que et passa pel cap sense filtre. És igual si cada caràcter que comparteixes és una arma de destrucció massiva. Facebook t’ha preguntat en què penses i estàs eufòric. Treus tota la merda acumulada i et quedes ben descansat.
També hi ha l’usuari que s’ofèn i a la pregunta “en què penses?” respon: “I a tu què t’importa!” Si ets d’aquests normalment acabes compartint banalitats com ara una fotografia de l’amanida que t’has menjat per dinar, un vídeo del gos disfressat de Pokémon o imatges de la teva cara amb orelles, nas i boca de dinosaure, de gat o de porquet.
Si ets dels qui no pensa mai, suposo que ho deus passar malament. A dins del teu cap només hi ha un mico tocant el timbal i, és clar, les neurones necessiten camises de força per no xocar entre elles i prendre mal davant l’agressivitat de la qüestió que pretén arrencar-te alguna reflexió coherent.
Sigui com sigui, quan Facebook ens pregunta “en què penses?”, si us plau, aturem-nos, respirem deu segons (o vint) i pensem bé què pensem abans de publicar-ho. I, sobretot, pensem en què pensa Facebook quan ens pregunta en què pensem perquè en aquesta vida gairebé res és gratuït.
*Imatge destacada de Pixabay extreta de Pexels.com
Reply